La Haine

Una obra mestra? Amb aquesta nova entrega, Stress, el duet francès Justice aconsegueixen que el seu álbum de debut, l’esplèndid Cross (juliol 2007), encara cuegi. Rera el vídeo-clip hi ha Romain-Gavras -també autor del de “Signatune” per a Dj Mehdi-, que sap encaixar com ningú la cançó amb les imatges, plànols i seqüències. Impactant, efectiu, directe i provocador, sembla inspirar-se en GTA, A Clockwork Orange i La Haine. Motius suficients, tots ells, per a que hagi estat el clip musical més valorat del 2008 per revistes especialitzades com Rockdelux.

Des del punt de vista estètic és una obra mestra, si només jutgéssim els vídeos a nivell artístic hauríem d’aturar-nos aquí, però socialment parlant, aquest vídeo ben bé podria ser usat com a propaganda de l’extrema dreta francesa. Què controvertit! Quin és el guió d’aquest vídeo? Bàsicament, uns adolescents d’una banlieue de París, majoritàriament negres, fills de la immigració, ataquen a tothom a qui es troben, curiosament, tots, o quasi tots, blancs. I què acabarem pensant la majoria, conscient o inconscientment? Que els nanos dels suburbis són tots com aquests, són perillosos i fan por. Es troba aquest vídeo, doncs, lluny de la realitat? Quina imatge reforça de la gent que viu a les banlieues? Què alimenta aquest vídeo, per molt ben fet que estigui? La violència és cool, els suburbis són cool, sobretot per aquells que no hi viuen. I si no, la banda de joves violents no duria el logo de Justice a l’esquena, una creu.

Bé, imaginem per uns moments que un nano d’aquests un bon dia posa l’MTV i veu aquest vídeo. Poden passar dues coses, que pensi que és només un vídeo, al marge de si li agrada o no; o bé, motivat pel que acaba de veure, fer campana, quedar amb els amics, posar-se les caputxes, agafar un bat de bèisbol i anar a causar desperfectes pel barri. Algú recorda Jackass?

L’estètica no hauria se suposar l’absència d’ètica, de responsabilitat. Aquest podria ser un bon exemple d’aquesta absència. Tornem a estar un altre cop dins del vell debat sobre la responsabilitat de l’artista davant tothom? Això mateix li deurien preguntar a Leni Riefenstahl, i ningú discuteix la trascendència de la seva obra.

Etiquetes: banlieue, Justice, Romain-Gavras, Stress, violència