“Em dic Octave i porto roba d’APC. Sóc publicitari. Sí, sí, jo contamino l’univers. Sóc l’individu que us ven merda. Que us fa somiar aquestes coses que mai tindreu. Un cel sempre blau, ties sempre maques, una felicitat perfecta, retocada amb Photoshop. Imatges llepades, músiques de moda. Quan, a força d’estalviar, aconseguireu pagar el cotxe dels vostres somnis, aquell que jo hauré llançat en la meva última campanya, jo ja hauré fet que hagi passat de moda. Sempre vaig tres passes davant vostre, i sempre m’espavilo perquè quedeu frustrats. Glamour és un país on no s’arriba mai. Jo us drogo amb la novetat, i l’avantatge de la novetat és que aviat deixa de ser nova. Sempre hi ha una nova novetat que fa envellir la precedent. Fer-vos bavejar, aquest és el meu sacerdoci. En la meva professió, no hi ha ningú que vulgui la vostra felicitat, perquè la gent feliç no consumeix.”
Fragment de 13′99 euros, de Frédéric Beigbeder.
Etiquetes: 13'99, Frédéric Beigbeder, Octave, publicitat
Gener 5, 2009 a les 3:56 pm |
“Glamour és un país on no s’arriba mai” m’encanta el text Albert.
Per cert, ja anava sent hora, eh… ja m’havia avorrit del Superpop;)
una abraçada!
Gener 7, 2009 a les 3:32 pm |
Si, si, però l’enllaç aquest de l’APC no se m’obre. Ara estic frustrat, i bavejo. Putu internet i putus invents moderns. Me’n vaig a fumar.
Gener 7, 2009 a les 4:00 pm |
Sí Maria, ja era hora! Un, de vegades, també llegeix alguna cosa
Casun dena Kasku!, doncs a mi em funciona… Deu ser que no tens l’adobamenta Flash a la última. La vida moderna és estressant!