A la nit

“Sí, el món és gran, el món és enorme tant de dia com de nit, quan la vall de Višegrad flameja i quan gairebé se sent el madurar del blat que la cobreix, quan la kasaba s’estén entorn del riu verd i tancada per la línia regular del pont i les muntanyes fosques. Però a la nit, només a la nit, quan el cel reviu i s’infla, s’obren la infinitat i la poderosa energia d’aquest món, en el qual l’home es perd sense tenir coneixement d’ell mateix, ni d’on va, sense saber el que vol ni què ha de fer. Només a la nit es viu vertaderament amb serenitat, clarament i llargament; llavors, no existeixen paraules que comprometin per tota la vida, ni promeses mortals, ni situacions sense sortida, en el curt període de temps en què es desenvolupa i s’escampa inexorablement, i amb la mort com a única sortida. Sí, a la nit no és com durant el dia, en el qual tot allò que es diu és irrevocable i queda convertit en una promesa ineludible. Ara, en la nit, tot és lliure, infinit, anònim i mut.”

Fragment d’El pont sobre el Drina, d’Ivo Andrić.

*kasaba: vila

Etiquetes: Drina, Ivo Andrić, kasaba, nit, Višegrad