Només perquè potser les coses hauríen de ser més senzilles, o perquè nosaltres hauríem de ser menys complicats.
And you said this is the first day of my life
I’m glad I didn’t die before I met you
But now I don’t care I could go anywhere with you
And I’d probably be happy
Etiquetes: Bright Eyes, first day, folk, innocence, life, naïve
Juny 25, 2008 a les 4:37 pm |
Apreciat Petitgarzon:
Us veig primaveral.
No us ho volia dir, però justament va acabar -la primavera- abans d’ahir.
Us heu tornat jipi?
Esteu enamorat?
PD: traieu-nos de dubtes, us ho prego.
Juny 25, 2008 a les 4:55 pm |
Doctor Kasku,
deu ser que el meu rellotge biològic pateix letargia. No sé què em passa. Examini’m durant el partit entre Rússia i “la Roja”. Si en treu un diagnòstic clar li convido a una tapa.
Juny 26, 2008 a les 11:16 am |
Estimats kernel error comentaristes, sembla que estigueu passant una etapa de flors i pluja de pètals. Per a la teràpia, més que el partit de la “roja” contra Rússica, jo li receptaria una bona dosi de la cançó de Jarabe de palo “Bonito”. Segur que la coneix, és aquella que te la tornada “bonito, todo me parece bonito,…” o bé una bona lectura de Jane Austen o si m’apreta Danielle Stelle. Bé, ja em dirà quin efectes li produeix. En cas contrari sempre li quedaré la meravellosa pel·lícula 5X2. Apali, siau.
Juny 26, 2008 a les 8:53 pm |
Pel que veig hi ha algú enamorat. Què ha passat? M’he perdut quelcom important? El vídeo es una mica ensucrat i tal. Ah l’amor fou, le petit garzon.
Sort. A bien tot.
La Eli.
Juny 27, 2008 a les 9:28 am |
Estimat Doctor desconegut,
de flors no n’he vist cap, i de pluja de pètals res de res…
Les cançons de Xarop de Pal val més que ni me les mencioni, que em desconcentren i em produeixen efectes adversos. Dels llibres de la Austen encara li ho acceptaria, ja que són uns clàssics de la literatura anglesa, però ei, res de traduccions, que vull millorar l’anglès. La Danielle Steel (repeteixi amb mi, Steel) NO, gràcies, no sé per qui m’ha près! Em quedo amb en Michel Houellebecq i en Hanif Kureishi. 5×2 ja l’he vista de fa temps, però gràcies per la recomanació, encara que prefereixo “Match point”.
Juny 27, 2008 a les 9:42 am |
Elizabetha,
t’aventures a deduir massa. No t’has perdut res important. Però si mai passa res, no et preocupis, ja ho sabràs en el seu moment. El video pot ser “ensucrat i tal”… però, anem per parts, com va dir Jack the Ripper. El video l’he posat perquè m’ha fet gràcia. I on li veig la gràcia? Precisament en la manera com està fet. Si en comptes d’això apareguéssin una parelleta al camp, amb el sol ponent-se i intercanviant-se floretes no m’hauria semblat gens d’interesant. La música és del cantant i compositor folk britànic Bright Eyes. Qui no ha necessitat mai començar de nou? Qui no ha pensat mai que ens compliquem massa la vida? Només és això, i res més…
Juny 27, 2008 a les 11:51 am |
El que dèiem: està enamorat.
Juny 27, 2008 a les 12:03 pm |
Kasku, d’on has tret aquesta icona…, aquesta mena d’esvàstica flower power? Canvii això jove!